Aixecament gràfic i arquitectònic de l'església vella de Garcia (Església de la Nativitat de la Mare de Déu) [Fitxer informàtic] / Oscar Caba Vandellós ; [dirigit per: Santiago Canosa Reboredo, Sonia Loewe Baranger]
Caba Vandellós, Oscar


2006
Dirigida per: Canosa Reboredo, Santiago; Loewe Baranger, Sonia. Universitat Politècnica de Catalunya. Departament d'Expressió Gràfica Arquitectònica II, 2006
1 recurs electrònic
Projecte final de carrera.

La primera impressió que dona l'església quant et vas apropant per la carretera que resegueix el riu ebre es de majestuositat, gràcies al seu enclavament dalt d'un turó amb unes vistes magnifiques de l'Ebre amb el campanar col·locat estranyament a la part posterior de l'absis. Quant arribes al seu nivell, canvia aquesta visió per la de deixadesa total Transmetent ja en el primer moment un sentiment llastimós en vers al temple que instiga a saber el perquè del seu estat, encara més quant descubreixes que els carreus de les portes foren arrancades per portarles a l'església nova. La causa principal es l'abandonament quasi total de lïedifici durant 60 anys, iniciat l'any 1936 quant el varen cremar els milicians i bombardejat parcialment al 1939 (no es segur que afectés a l'església però si les vivendes properes on hi havia el centre de la població). Encara que el que més ha afectat a lïedifici es l'espoli sofert durant aquests anys, tant de les teules com dels alicatats (rajoles de València renaixentistes) i també de les rajoles gòtiques del solat. Mai no es va restablir el culte al temple a partir de llavors, ja que construïren una església nova a la part baixa de la població als anys seixanta. Això si, van reparar fa uns anys el campanar, que estava mig caigut potser per l'impacte dïun llamp, actualment l'església vella s'utilitza com a magatzem de l'Ajuntament. Per tot això, crec que pot ser prou interesant lïestudi constructiu del temple, però també i sobretot l'evolució en el temps i les modificacions sofertes.

Aixecament arquitectònic del nucli històric d'Hostalric [Fitxer informàtic] / Marcel Mencía Curto, Ester Penya Raméntol ; tutor: Sonia Loewe
Mencía Curto, Marcel


2008
Dirigida per: Loewe Baranger, Sonia. Universitat Politècnica de Catalunya. Escola Politècnica Superior d'Edificació de Barcelona, 2008
1 disc òptic (CD-ROM)
Projecte final de carrera.

Estudi i diagnosi per a catàleg del nucli històric de Sant Climent de Llobregat [Fitxer informàtic] / Maria Mesa Sánchez ; [dirigida per: Sonia Loewe Baranger]
Mesa Sánchez, Maria


2015
Dirigida per: Loewe Baranger, Sonia. Universitat Politècnica de Catalunya. Escola Politècnica Superior d'Edificació de Barcelona. Departament d'Expressió Gràfica Arquitectònica II, 2015
1 recurs electrònic
Projecte final de carrera (Arquitectura Tècnica).

Aquest projecte final de carrera és el final dels estudis d'arquitectura tècnica del pla d'estudis 2002 de l'EPSEB. La col·laboració al departament d'urbanisme de l'ajuntament de Sant Climent de Llobregat va fer que aprofites la oportunitat de fer un treball de final de carrera treballant en paral·lel amb la jornada laboral. Des de l'ajuntament es treballava en la possibilitat de la realització d'un pla especial per catalogació del nucli històric, tot a partir de la idea de mantenir l'identitat d'un poble molt arrelada entre la població climentona. Estudiar el procés de transformació del poble en el temps des de l'origen fins a l'actualitat a partir de l'historia, com a inici de l'enclavament de la població; la mobilitat i l'edificació, per entendre la xarxa d'eixos actual i la trama urbanística i l'accessibilitat ,el dret de la població a accedir al seu patrimoni. Història. Dos punts son fonamentals per entendre l'enclavament d'aquesta població, el camí real que anava de Sant Boi a Begues per l'interior al resguard dels bandolers i les rieres i torrenteres. Mobilitat. La trama urbana és part fonamental per entendre la identitat d'un poble, com és el moviment dels habitants a través dels seus eixos de comunicació i proposant unes mesures correctores com es la semi peatonalització del nucli històric. Accessibilitat. L'envelliment de la població es un tret important e inevitable de l'evolució demogràfica, calen un mesures correctores com supressió de barreres arquitectòniques i millora de la qualitat de vida a l'espai públic. Com a eina per revitalitzar i fomentar la vida als nuclis històrics. L'espai públic el conformen, la via publica, espai on es desenvolupa les relacions humanes amb actuacions a les voreres, parcs, mobiliari urbà. Els edificis públics, accés als equipaments i fins i tot a qualsevol edificació nova o rehabilitada amb proposta de solucions. El transport, contribueix a la cohesió social per no convertir en guetos algunes zones analitzant les línies de bus i taxi , les parades i els aparcaments reservats i finalment la comunicació amb la senyalització gràfica i acústica per a persones amb discapacitats i les pagines webs. Edificació. Les tipologies edificatories des de l'edat mitjana com a base d'estudi i les fitxes parcel.laries son els documents fonamentals per donar forma a la proposta de catalogació.

Catalogació i aixecament gràfic de façanes d'un carrer del casc antic de Terrassa [Fitxer informàtic] / Virginia Lerma Viñaras ; [dirigit per: Jordi Xiqués Triquell, Sonia Loewe Baranger]
Lerma Viñarás, Virginia


2015
Dirigida per: Xiqués Triquell, Jordi. Universitat Politècnica de Catalunya. Escola Politècnica Superior d'Edificació de Barcelona. Departament d'Expressió Gràfica Arquitectònica II, 2015
1 recurs electrònic
Projecte final de carrera (Arquitectura Tècnica). Estudi històric i aixecament arquitectònic del carrer Raval de Montserrat, Terrassa.

Aixecament gràfic i estudi constructiu de la torre de la casa Folch i proposta de recuperació del jardí [Fitxer informàtic] / Berta Lahoz Requena ; [dirigit per: Sonia Loewe Baranger]
Lahoz Requena, Berta


2014
Dirigida per: Loewe Baranger, Sonia. Universitat Politècnica de Catalunya. Escola Politècnica Superior d'Edificació de Barcelona. Departament d'Expressió Gràfica Arquitectònica II, 2013
1 recurs electrònic
Treball final de grau (Grau en Ciències i Tecnologies de l'Edificació).

El motiu d'aquest projecte és aportar un granet de sorra a la recuperació del patrimoni cultural del meu poble, Palau Solità i Plegamans. El passat any 2000, el futur de la casa Folch queda assegurat:la part més antiga de la casa ha estat adquirida per en Jordi Folch, nét de l'escriptor, que en farà la consolidació i la rehabilitació, respectant-ne l'estil, i hi viurà tot l'any, mentre que la torre annexa passa a ser propietat de l'Ajuntament, que la utilitzarà amb finalitats culturals, prèvia rehabilitació. Quan em vaig assabentar, vaig tenir molt clar que aquell seria el meu projecte, volia donar vida a aquella casa que formava part del meu poble des del 1900. La primera reacció va ser voler donar un nou ús a la Torre i el jardí, però un cop s'ha començat a treballar s'ha vist que per arribar a donar un nou ús, primerament s'havia d'analitzar l'edifici al mil6límetre i això provocava un projecte molt extens. De manera que s'ha optat per fer les coses bé i realitzar la primera part del procés, deixant un projecte preparat per a que un altre tècnic pugui fer la segona part del procés, que seria donar un nou ús. De manera que s'ha analitzat la Torre i el jardí de la Casa Folch realitzant el primer pas per a que se li pugui donar un ús a la Torre tenint molt en compte el seu passat i el que ha significat per el poble, com proposar un nou jardí fidel als desitjos de l'escriptor.